Text i imatges publicades originalment al llibre de festes de 2003 de la Associació dÀmics dels Moros i Cristians de Torrent
S’acosta la Quinta Era de la historia templària a Torrent, com sempre, amb molts canvis dins de les nostres files. El futur no es presentava falaguer ja que moltes dones van abandonar l’0rdre a la recerca de pau i assossec que no trobaven per les nostres incessants lluites contra Sarrains i infidels.
Vam pensar que esta no era una bona nova i que mals temps s’estenien sobre nosaltres, però el temps ens va demostrar que els camins de Déu són inescrutables. Les nostres Templaries preparaven la següent generació de batalladors cavallers i guerreres dames. És per això que no podem comencar esta história sense assenyalar este fet i sense donar la nostra més sincera enhorabona a totes i cada una de les futures mamàs (tant Templaries com Companyes en el Sant Deure) així com als Mestres Procreadors de l’0rdre.
No puc passar este punt sense exaltar la valentia de les dos úniques dones que han decidit deixar-se la pell en la dura batalla que succeirà prompte. No és fàcil obrir-se pas entre tant d’home, però potser elles han demostrat ser més lluitadores que qualsevol que se li pose per davant.
De terres no molt llunyanes van arribar millors benaventurances ja que el Rei Ximet ll, deixant en mans dels seus les seues amades Terres Quintes, s’unia de nou a la nostra família per a evitar el que es pressentia una debacle progressiva.
De mans del nostre Turcoplero de la Cavalleria de la Serra Maleida va arribar a nosaltres un valerós cavaller que, amb promptitud, va fer el jurament de fidelitat a la nostra Ordre després de superar totes i cada una de les proves d’iniciació a qué va ser sotmés (encara que no està al seu abastiment que el pitjor està per vindre. O serà el millor?).
Novament formem una gran Ordre que es prepara per a recuperar la Torre, igual que fem tots els anys allà pel mes de juliol.
Gran Orgull suposa per a nosaltres demostrar-vos totes les gestes que la nostra Ordre va aconseguir en este exercici, d’igual forma que fem sempre, amb proves gràfiques dels esdeveniments on és palpable la presencia templària: presa de castells, extensió de la nostra forma de vida (que tants i tants adeptes ha creat) sembrant la geografla ibérica de grans cooperadors.
Fa ja un any que vam unir a la nostra festa dos mercenaris de terres del sud que es van bolcar amb la nostra causa sense condicionament algun per a socórrer-nos en alló que al seu abast estiguera. La nostra Ordre els va acollir amb els bracos oberts i es van emportar amb si un tros dels nostres cors, del nostre poble i de la nostra forma de vida.
Com a deferencia cap a nosaltres, els seus convéins, van nomenar al nostre Turcoplero Ricardo «emprovador de pocions» membre honorífic de l’0rdre del Caballero, Caballero, Ponche Caballero en la plaça cristiana de Santa Maria del Puerto (Ah no! El Puerto de Santa Maria, no vaja a ser que ens assoten). Fins allí es va desplacar la nostra Ordre per a rebre tan honrós títol i recolzar a les tropes cristianes en la seua lluita per la recuperació del Castell de Sant Marcos.
Entre els nostres viatges és impensable no fer parada en el comtat de Mestre Veiga, d’on va eixir el nostre cavaller fundador Marco, Pioners en la culturització d’adults ens demostren any rere any l’exquisida educació que allí s’impartix creant gents de gran cor i esperit fester.
Vam deixar la nostra empremta en mil i una placa que m’agradaria mencionar: Ontinyent, Almansa, Guadalajara… i moltes més que potser no recorde en aquest moment, però volem que quede present la nostra gratitud a totes aquelles persones que ens van acollir amb afecte i ens van atendre impecablement.
Esperem que les nostres gestes siguen més i millors per a próximes temporades, encara que enguany és difícil de superar.
AGRAMENTS I MENCIONS ESPECIALS:
El nostre més fervorós agrament a les BODEGAS CABALLERO per la seua deferencia cap a nosaltres (als que vam prometre una especial menció i alló que s’ha promés és deute) i al grup d’actors del Castell de Sant Marcos (en el Port de Santa Maria) per tractar-nos tan bé i involucrar-nos en la seua história amb eixa fantàstica capacitat d’improvisació.
Com sempre no podem deixar de felicitar a la Filà de Na Violants i a la nostra Capitana Cristiana 2002 (Dorita) pel seu treball ben fet, al nostre postís Gran Capità Moro 2002 (Paco Pepe), el qual va patir en pròpies carns l’hospitalitat templària que ens caracteritza i nosaltres vam disfrutar de la seua companyia tooooootes les nits. Ja estem preparats per a posar-nos al servici del nostre próxim Capità Cristià (XEMA), encara que li és de sobra conegut que els Templaris estan sempre on se’ls necessita.
COMPANYS EN EL SANT DEURE (TEMPLARIS D’HONOR 2003):
– Per descomptat tots/es els/les xiquets/es que estan per vindre i que segur seràn Templaris de cor, però per se de cas els nomenem Templaris amb antelació.
– Al sabater reial de les Terres Quintes (JOSE MARIA) i ja sabater templari que tant compartix amb nosaltres allà per les terres del rei Ximet II.
– D’eixes terres ens han vingut grans col·laboradors com sir LORENZO, lord JOSE (Princesa), lady MAR (NOLO) i lady XELO, que sempre han aportat el seu grà de «café» en cadascuna de les nostres trobades.
– Gràcies a FORQUERS per compartir sempre les festes amb nosaltres.
-A tots/es els/les assistents de la SEGONA DISCOMÒBIL TEMPLARIA (als que esperem en aquesta tercera ediciô).
-Als festers i festeres que ens han acollit en les seues Casernes i Càvil·les, a tota la gent que ha passat en algun moment per nostra morada i han compartit la festa amb nosaltres i, especialment, a Benimerines, les nostres rivals i germanes.
Finalment ens encantaria traslladar les nostres forces i ànim a CONQUERIDORS i fer la nostra menció més especial a la memòria de PASQUAL LUIS, impecable company, Gran Capità Cristià, que va deixar en nosaltres una profunda empremta i a qui mai oblidarem. Sempre estaràs entre nosaltres! VA PER TU.
DICCIONARI TEMPLARI:
Esperem que aquet diccionari es consolide i Siga una tradicié per a nosaltres el publicar-ho. va un extracte dels millors moments:
– INFLAMANTE: Que es desintegra (Laura «Forquera»)
– ONDIA LA MERDA QUANTES ULLERES TÉ!!: Frase lapidària de Nacho la traduccié de la quai és OSTIA LES
ULLERES QUANTA MERDA TENENI
– TIRA’T ELS ULLS PA’ TRAURE’T LES NÒVIES: ni idea. Que li pregunten a l’ex de Celso.
– TOTS ELS BASCOS SÒN ETARRES?: Toñi, millor ni cornentar-la.
– QUJAN LA BATERIA ESTA PLENA S’IX: sense cornentaris.
– I QUAN ES BUIDA PESA MENYS?: Això ho va acabar d’arreglar.
– INFORMATIU: Que treballa amb ordinadors.
– «CAVALLERS DE LA BARRA»: Marxa adoptada pels templaris per a desfilar.
– JO, MACHO, ME HACEN DAÑO LAS ZAPATILLAS! : Templari i templària després de recòrrer 20 km. a peu.